Als que us esteu preguntant què collons fa aquest noi conegut com a Renee Vivien que no escriu, us responc amb tota la sinceritat de què sóc capaç: Visc.
És vivint que m'he embarcat en una aventura personal amb la Pilar, la dona amb qui comparteixo la meva vida, ara sí, amb tots els ets i uts, per això llegiu tant sobre ella ara, no només perquè n'estigui enamorat. M'explico.
Fa unes setmanes que va venir a viure amb mi a Manresa, a un pis que és de la meva propietat però que és nostre emocionalment. És a dir, que ja som parella de fet, bé, de fet, ja som PAERLLA, així, en majúscules. Una parella que explora i s'explora per paratges inhòspits com els de la Vall d'Aran. Com? Que no hi heu estat? Que no heu menjat una olla aranesa a Casa Pérez - embutits i patés, dos plats de sopa amb la olla aranesa pròpiament dita, semblant a la carn d'olla catalana, carn a la brasa amb amanida i un postre per lleparse'n els dits, tot regat amb vi de la casa -? Que no heu vist el Saut deth Pish, els Güells deth Joheu? Que no sabeu què és una Raclette de Mozart, a Arties? Doncs us heu perdut el bo i millor d'aquest indret magnífic que té pobles situats a 2000 metres d'alçada i uns habitants d'allò més afalagadors, malgrat que algun aprofitat us vulgui cobrar 40 euros per una carn a la brasa.
Doncs sí, hem explorat i hem compartit, i més que compartirem, sobretot ara que ens apuntarem a Lindy Hop i balls de saló, que la meva germana es casa i cal lluir-se al seu casament, però també a la vida, encara que aquesta no dugui imatges, com tampoc en duu aquest blog.
______________________________________________________________________
A los que os estáis preguntando qué cojones hace este chico conocido como Renee Vivien que no escribe, os respondo con total sinceridad: Vivo.
Es viviendo que me he embarcado en una aventura personal con Pilar, la mujer con quien comparto mi vida, ahora sí, con todas las de la ley, por eso leeis tanto sobre ella ahora, no sólo porque esté enamorado de ella. Me explico.
Hace unas semanas se vino a vivir conmigo a Manresa, a un piso que es de mi propiedad pero que es nuestro emocionalmente. Es decir, que ya somos pareja de hecho, bueno, de hecho, ya somos PAERJA, así, en mayúsculas. Una pareja que explora y se explora por parajes inhóspitos como los del Valle de Aran. ¿Cómo? ¿Que no habéis estado allí? ¿Que no habéis comido una olla aranesa en Casa Pérez - embutidos y patés, dos platos de sopa con la olla aranesa propiamente dicha, parecida al cocido, carne a la parrilla con ensalada y un postre para chuparse los dedos, todo regado con vino de la casa -? ¿Que no habéis visto el Saut deth Pish, los Güells deth Joheu? ¿Que no sabéis lo que es una Raclette de Mozart, en Arties? Pues os habéis perdido lo más y mejor de este rincón magnífico que tiene pueblos situados a 2000 metros de altitud y unos habitantes de lo más encantadores, a pesar que algun aprovechado os quiera cobrar 40 euros por una carne a la parrilla.
Pues sí, hemos explorado y hemos compartido, y más que compartiremos, sobretodo ahora que nos apuntaremos a Lindy Hop y bailes de salón, que mi hermana se casa y es necesario lucirse en su boda, pero también en la vida, aunque esta no traiga imágenes, como tampoco las lleva este blog.
És vivint que m'he embarcat en una aventura personal amb la Pilar, la dona amb qui comparteixo la meva vida, ara sí, amb tots els ets i uts, per això llegiu tant sobre ella ara, no només perquè n'estigui enamorat. M'explico.
Fa unes setmanes que va venir a viure amb mi a Manresa, a un pis que és de la meva propietat però que és nostre emocionalment. És a dir, que ja som parella de fet, bé, de fet, ja som PAERLLA, així, en majúscules. Una parella que explora i s'explora per paratges inhòspits com els de la Vall d'Aran. Com? Que no hi heu estat? Que no heu menjat una olla aranesa a Casa Pérez - embutits i patés, dos plats de sopa amb la olla aranesa pròpiament dita, semblant a la carn d'olla catalana, carn a la brasa amb amanida i un postre per lleparse'n els dits, tot regat amb vi de la casa -? Que no heu vist el Saut deth Pish, els Güells deth Joheu? Que no sabeu què és una Raclette de Mozart, a Arties? Doncs us heu perdut el bo i millor d'aquest indret magnífic que té pobles situats a 2000 metres d'alçada i uns habitants d'allò més afalagadors, malgrat que algun aprofitat us vulgui cobrar 40 euros per una carn a la brasa.
Doncs sí, hem explorat i hem compartit, i més que compartirem, sobretot ara que ens apuntarem a Lindy Hop i balls de saló, que la meva germana es casa i cal lluir-se al seu casament, però també a la vida, encara que aquesta no dugui imatges, com tampoc en duu aquest blog.
______________________________________________________________________
A los que os estáis preguntando qué cojones hace este chico conocido como Renee Vivien que no escribe, os respondo con total sinceridad: Vivo.
Es viviendo que me he embarcado en una aventura personal con Pilar, la mujer con quien comparto mi vida, ahora sí, con todas las de la ley, por eso leeis tanto sobre ella ahora, no sólo porque esté enamorado de ella. Me explico.
Hace unas semanas se vino a vivir conmigo a Manresa, a un piso que es de mi propiedad pero que es nuestro emocionalmente. Es decir, que ya somos pareja de hecho, bueno, de hecho, ya somos PAERJA, así, en mayúsculas. Una pareja que explora y se explora por parajes inhóspitos como los del Valle de Aran. ¿Cómo? ¿Que no habéis estado allí? ¿Que no habéis comido una olla aranesa en Casa Pérez - embutidos y patés, dos platos de sopa con la olla aranesa propiamente dicha, parecida al cocido, carne a la parrilla con ensalada y un postre para chuparse los dedos, todo regado con vino de la casa -? ¿Que no habéis visto el Saut deth Pish, los Güells deth Joheu? ¿Que no sabéis lo que es una Raclette de Mozart, en Arties? Pues os habéis perdido lo más y mejor de este rincón magnífico que tiene pueblos situados a 2000 metros de altitud y unos habitantes de lo más encantadores, a pesar que algun aprovechado os quiera cobrar 40 euros por una carne a la parrilla.
Pues sí, hemos explorado y hemos compartido, y más que compartiremos, sobretodo ahora que nos apuntaremos a Lindy Hop y bailes de salón, que mi hermana se casa y es necesario lucirse en su boda, pero también en la vida, aunque esta no traiga imágenes, como tampoco las lleva este blog.
