Acompanyeu-me a Jerusalem/ Acompañadme a Jerusalén

Ara feia dos mesos que no escrivia, ben bé des de Nadal. He tingut temps per fer-ho, és cert, però o bé em feia mandra o bé trobava que no hi havia res a dir. De fet, hi ha gent que als seus blocs parla de la seva vida, de les coses que li passen, etc, i és molt respectable, però jo no només vull parlar del que he fet, és a dir, atipar-me com un lladre per Nadal, anar a Montblanc amb la meva dona uns dies que vam tenir festa, veure Siete almas al cinema, elaborar el curs d’història bèlica per al meu cunyat a través del cinema, etc. Tinc la necessitat, sovint, de parlar d’altres coses, i a vegades aquesta necessitat es converteix en urgència. Ara sento aquesta urgència perquè fa un mes que em vaig llegir d’una tacada la Trilogia de les creuades de Jan Guillou, és a dir: El camí de Jerusalem, El cavaller del temple i El retorn a casa – versió castellana intitulada El legado del templario (Del norte a Jerusalén, El caballero templario, Regreso al norte)-. Poques vegades he devorat els llibres d’una sèrie de manera tan seguida, l’un darrere l’altre, només interrompent-me per llegir una urgència que havia de tornar al seu propietari, i haig de dir que mai m’ha motivat a fer-ho el punt en què et deixa la trama d’un llibre. De la saga de fantasia Canción de hielo y fuego encara no n’he llegit el tercer volum i de moment no tinc ganes de fer-ho, tot i que la trobo fascinant. Què m’ha mogut, doncs, a empassar-me l’un darrere l’altre els tres volums que conformen la Trilogia de les creuades? L’argument sembla anodí: al segle XI un nen de la Götaland Occidental anomenat Arn Magnusson és enviat a un convent per a ser educat per monjos cistercencs que no només li ensenyen filosofia, teologia i llatí sinó que també l’inicien en les arts militars de l’època. Si agafes el primer llibre i penses que això és el que et trobaràs et dius: una altra història d’heroi que s’inicia en les arts militars. Res més lluny d’això. La Götaland, o terra dels gots, no és altra cosa que l’actual Suècia quan encara estava dividida en tres territoris: Svealand, Götaland occidental i Götaland oriental. El llibre explica, doncs, d’una banda, una història poc coneguda: la formació de Suècia com a regne unificat, de l’altra, la guerra amb Saladí a la llunyana Jerusalem, on Arn va a parar per motius que no desvetllarem. Amb això, però, no n’hi ha suficient per picar-me la curiositat, però si hi afegim una magistral lliçó d’història i una ambientació perfecta, tenim tots els ingredients per gaudir d’allò més. Cal afegir-hi també una trama amorosa d’aquelles que et fan treure’t el barret, amb la dosi justa de sensibleria. Si voleu una novel·la, tres en aquest cas, que traspuïn història per tots costats, una novel·la amb un argument fascinant, que ens parla de l’amor d’una manera sorpenentment realista, amb una de les millors explicacions que hem pogut veure sobre l’orde dels cavallers del temple, una novel·la que ens transporta a l’edat mitja nòrdica com només un gran escriptor podria fer-ho, llegiu Jan Guillou: no us en penedireu. I quan acabeu la lectura del llibre, feu el que encara no he fet: navegar per internet i cercar la pel.lícula més cara de la història de Suècia, estrenada a molts països europeus però no a Espanya, i que em sembla que es diu Arn tempelriddaren – que pels que sabeu suec i per a tots aquells amb un mínim de sentit comú es pot traduir per Arn el cavaller temple -. Abans de veure-la, però llegiu les novel·les. Sembla que no han estat capaços de traslladar al cel·luloide tota l’ambientació política que traspuen els llibres.

 __________________________________________________________

Hacía dos meses que no escribía, más o menos desde Navidad. He tenido tiempo para hacerlo, es cierto, pero o bien me daba pereza o bien me encontraba que no tenía nada que decir. De hecho, hay gente que en sus blogs habla de su vida, de las cosas que le suceden, etc, y es muy respetable, pero yo no sólo quiero hablar de lo que he hecho, es decir, atiborrarme por Navidad, ir a Montblanc con mi mujer unos días que tuvimos festa, ver Siete almas en el cine, elaborar el curso de historia bélica para mi cuñado a través del cine, etc. Tengo la necesidad, a menudo, de hablar de otras cosas, y a veces esta necesidad se convierte en urgencia. Ahora siento esa urgencia porque hace un mes que me leí de una tacada la Trilogía de las cruzadas de Jan Guillou en catalán, es a decir: El camí de Jerusalem, El cavaller del temple y El retorn a casa – versión castellana titulada El legado del templario (Del norte a Jerusalén, El caballero templario, Regreso al norte)-. Pocas veces he devorado los libros de una serie de un tirón, uno tras otro, sólo interrumpiéndome par leer una urgencia que tenía que devolver a su propietario, y tengo que decir que nunca me ha motivado a ello el punto en el que te deja la trama de un libro. De la saga de fantasía Canción de hielo y fuego aún no he leído el tercer volúmen y de momento no tengo ganas de hacerlo, a pesar de que la encuentro fascinante. ¿Qué me ha movido, pues, a devorar uno tras otro los tres volúmenes que conforman la Trilogía de las cruzadas? El argumento parece anodino: en el siglo XI un niño de Götaland Occidental llamado Arn Magnusson es enviado a un convento para ser educado por monjes cistercenses que no sólo le enseñan filosofía, teologia y latín si no que también lo inician en las artes militares de la época. Si coges el primer libro y piensas que eso es lo que encontrarás te dices: otra historia de héroe que se inicia en las artes militares. Nada más lejos de ello. Götaland, o tierra de los godos, no es otra cosa que la actual Suecia cuando aún estaba dividida en tres territorios: Svealand, Götaland occidental y Götaland oriental. El libro explica, pues, por un lado, una historia poco conocida: la formación de Suecia como reino unificado, por otro, la guerra con Saladino en la lejana Jerusalen, donde Arn va a parar por motivos que no desvelaremos. Con eso, no obstante, no hay suficiente para picarme la curiosidad, pero si añadimos una magistral lección de historia y una ambientación perfecta, tenemos todos los ingredientes para disfrutar de lo lindo. Hay que añadir también una trama amorosa como para quitarse el sombrero, con la dosis justa de sensiblería. Si queréis una novela, tres en este caso, que rezumen historia por todos lados, una novela con un argumento fascinante, que nos habla del amor de una manera sorpenendmentemente realista, con una de las mejores explicaciones que hemos podido ver sobre la orden de los caballeros del templo, una novela que nos traslada a la edad media nórdica como sólo un gran escritor podría hacerlo, leed Jan Guillou: no os arrepentiréis. Y cuando terminéis la lectura del libro, haced lo que aún no he hecho: navegar por interet y buscar la película más cara de la historia de Suecia, estrenada en muchos países europeuos pero no en España, y que me parece que se llama Arn tempelriddaren – que para los que sabéis sueco o para todos aquéllos con un mínimo de sentido común se puede traducir como Arn el caballero templario -. Antes de verla, sin embargo, leed las novelas. Parece que no han sido capaces de trasladar al celuloide toda la ambientación política que rezuman los libros.