dimecres, de maig 25, 2005

Decàleg de l’embafador pesat/Decálogo del empalagoso pesado

1-. Mantenir una passió constant per un mateix.

2-. Transmetre aquesta passió als altres de manera reiterada.

3-. Quan hom manté una conversa, no permetre mai el diàleg amb l’interlocutor, ans al contrari, convertir la conversa en monòleg.

4-. Les preocupacions dels altres no són mai tan importants com les teves.

5-. Si acabes de conèixer una persona, sobretot si aquesta és del sexe femení, monopolitzar-la durant una bona temporada fins que t’adonis que la seva presència ja no t’és tant necessària. Això inclou: trucar-la cada dia, enviar-li un missatge de mòbil just després de la trucada, enviar-li un e-mail cada dia, i dos els dies festius. I, evidentment, veure-us a diari o tant aviat com ho permetin les agendes.

6-. Si ha passat quelcom amb una persona del sexe femení, donar-li dos besos per segon, amén de tocaments diversos en públic o en privat, tant és, que augmentaràs en aquest darrer supòsit.

7-. Si la persona és del sexe masculí, ultrapassar els terrenys de la camaraderia per tal d’aconseguir que només et presti atenció a tu.

8-. En una cita en un grup, liderar, i/o intervenir de manera notòria en tots els temes de conversa.

9-. Si se’t manifesta obertament o entens que s’ha fet així, la teva pesadesa embafadora com una cosa extremament molesta, continuar amb els altres punts fins que la persona accepti el teu joc o bé marxi de la teva vida.

10-. Integrar aquests preceptes de tal manera que ja ni tan sols arribis a adonar-te que hi són.


Advertència: no sóc així. Els meus amics diuen que no sóc ben bé així.

Segona advertència: Sovint jo em veig així, i influeix en aquesta perspectiva el fet que sóc tant xerraire que fins i tot quan guardo silenci, mantinc diàlegs amb el meu propi cervell.

Aquests dies, per exemple, sembla que el fet que m’hagi comprat un pis i que demà vagi a firmar al notari sigui l’únic que importa, no ja a la meva vida, sinó a la vida de tots els que m’envolten, ja sigui a la pàgina, entre amics o a la feina.

No penso demanar-ne disculpes. Cadascú és com és. Però a vegades l’aplicació involuntària d’algun dels preceptes del decàleg m’ha fet perdre una persona valuosa. Com ara. No em preocupa, la meva vida es troba en un clot de felicitat embriagadora. Gràcies als que en formeu part per ser-hi.

Ana, Mabel, Mónica, Òscar, Karina, Verònica, Esther, Mercè, Marta, Ainhoa i Òscar, Carol, la pàgina de Cyberdark, en especial Sherezade per la distància, i, com no, els companys i ex-companys de feina i la família, que sempre sou allà.

______________________________________________________________________

1-. Mantener una pasión constante por un mismo.

2-. Transmitir esta pasión a los que me rodean de forma reiterada.

3-. Cuando se mantiene una conversación, no permitir nunca el diálogo con el interlocutor, al contrario, convertir la conversación en monólogo.

4-. Las preocupaciones de los demás no son nunca tan importantes como las propias.

5-. Si acabas de conocer una persona, sobre todo si esta es del sexo femenino, monopolizarla durante una buena temporada hasta darte cuenta que su presencia ya no te es tan necesaria. Eso incluye: llamarla cada día, enviarle un mensaje de móvil justo después de la llamada, mandarle un e-mail cada día, y dos en días festivos. I, evidentemente, verla a diario o tan a menudo como lo permitan les agendas.

6-. Si ha sucedido algo con una persona del sexo femenino, darle dos besos por segundo, amén de tocamientos varios en público o en privado, tanto da, que aumentarás en esta última suposición.

7-. Si la persona es del sexo masculino, ultrapasar los territorios de la camaradería para conseguir que sólo te preste atención a ti.

8-. En una cita en un grupo, liderar, y/o intervenir de manera notoria en todos los temas de conversación.

9-. Si se te manifiesta abiertamente o entiendes que se así ha sido, tu pesadez empalagosa como un hecho extremamente molesto, continuar con los otros puntos hasta que la persona acepte tu juego o desaparezca de tu vida.

10-. Integrar estos preceptos de tal forma que ni siquiera llegues a darte cuenta que están ahí.


Advertencia: no soy así. Mis amigos dicen que no soy exactamente así.

Segunda advertencia: A menudo yo me veo así, e influye en esta perspectiva el hecho que soy tan hablador que hasta cuando guardo silencio, mantengo diálogos con mi propio cerebro.

Estos días, por ejemplo, parece que el hecho de haberme comprado un piso y que mañana acuda a firmar al notario sea lo único que importa, no ya en mi vida, si no en la vida de todos los que me rodean, ya sea en la página, entre amigos o en el trabajo.

No pienso pedir disculpas. Cada uno es como es. Pero a veces la aplicación involuntaria de alguno de los preceptos del decálogo me ha hecho perder una persona valiosa. Como ahora. No me preocupa, mi vida se halla en un socavón de felicidad embriagadora. Gracias a los que formáis parte de él por estar ahí.

Ana, Mabel, Mónica, Òscar, Karina, Veronica, Esther, Mercè, Marta, Ainhoa y Òscar, Carol, la página de Cyberdark, en especial Sherezade por la distancia, y, como no, los compañeros y ex-compañeros de trabajo y la familia, que siempre estáis ahí.

2 comentaris:

  1. Ehhh shhhhh calla!!! juer me vas a dejar hablar?
    jijiji
    Nahhh que va
    si es que tienen razon
    no eres "exactamente" asi ;)
    pero eres un amor

    ResponElimina
  2. Muchas gracias por lo que me toca :D eres un cielo.

    Un beso muy grande.

    ResponElimina