El divendres es dóna a conèixer el Premi Divendres Culturals Ciutat de Cerdanyola. No m’han trucat. O sigui que no he guanyat. Podria estar decebut, deprimit, podria pensar també que els altres eren millors. Segur que hi ha millors poetes que jo, però jo sóc un excel·lent poeta, d’això no en dubto pas. I si no he guanyat no ha estat per la mala qualitat dels versos que vaig presentar. Diu el meu amic Oscar que el títol hi ajuda. Bé, no ho ha dit mai, però quan el miro als ulls se li nota que no li agrada, que el troba carrincló, que es diu. Mentre estimo, aquest és el títol del volum, i no en pot dur un altre, només faltaria!
Així doncs, m’il·lusiona saber que encara tinc oportunitats de guanyar amb el mateix poemari en un altre lloc, i m’il·lusiona saber que estic ple de projectes literaris que, a ben segur, no us interessen, i per això no en parlo gaire, però bé, és el meu projecte i aquesta il·lusió no me la treu ningú.
El duel decepció vs. Il·lusió, de fet, és com una lluita de titans que es produeix cada dia al cor de l’home. I jo, que sóc un home, em debato sovint perquè l’infern no se m’endugui, que sé que no ho farà, perquè l’optimisme i l’esperança tot ho venç. Però hi ha tardes en què no n’estic tan segur...
___________________________________
El viernes se da a conocer el Premi Divendres Culturals Ciutat de Cerdanyola. No me han llamado. O sea que no he ganado. Podría sentirme decepcionado, deprimido, podría pensar también que los otros eran mejores. Seguro que hay mejores poetas que yo, pero yo soy un excelente poeta, no dudo de ello. Y si no he ganado no ha sido por la mala calidad de los versos que presenté. Dice mi amigo Oscar que el título ayuda. Bueno, no lo ha dicho nunca, pero cuando lo miro a los ojos se le nota que no le gusta, que lo encuentra carrinclón, que se le dice. Mentre estimo (Mientras amo), este es el título del volumen, y no puede llevar otro, ¡sólo faltaría!
Així doncs, m’il·lusiona saber que encara tinc oportunitats de guanyar amb el mateix poemari en un altre lloc, i m’il·lusiona saber que estic ple de projectes literaris que, a ben segur, no us interessen, i per això no en parlo gaire, però bé, és el meu projecte i aquesta il·lusió no me la treu ningú.
El duel decepció vs. Il·lusió, de fet, és com una lluita de titans que es produeix cada dia al cor de l’home. I jo, que sóc un home, em debato sovint perquè l’infern no se m’endugui, que sé que no ho farà, perquè l’optimisme i l’esperança tot ho venç. Però hi ha tardes en què no n’estic tan segur...
___________________________________
El viernes se da a conocer el Premi Divendres Culturals Ciutat de Cerdanyola. No me han llamado. O sea que no he ganado. Podría sentirme decepcionado, deprimido, podría pensar también que los otros eran mejores. Seguro que hay mejores poetas que yo, pero yo soy un excelente poeta, no dudo de ello. Y si no he ganado no ha sido por la mala calidad de los versos que presenté. Dice mi amigo Oscar que el título ayuda. Bueno, no lo ha dicho nunca, pero cuando lo miro a los ojos se le nota que no le gusta, que lo encuentra carrinclón, que se le dice. Mentre estimo (Mientras amo), este es el título del volumen, y no puede llevar otro, ¡sólo faltaría!
Así pues, me ilusiona saber que aún tengo oportunidades de ganar con el mismo poemario en otro lugar, y me ilusiona saber que estoy lleno de proyectos literarios que, a buen seguro, no os interesan, y por eso no hablo demasiado de ellos, pero bueno, es mi proyecto y esta ilusión no me la quita nadie.
El duelo decepción vs. ilusión, de hecho, es como una lucha de titanes que se produce cada día en el corazón del hombre. Y yo, que soy hombre, me debato a menudo para que el infierno no se me lleve, que sé que no lo hará, porque el optimismo y la esperanza todo lo vence. Pero hay tardes en las que no estoy tan seguro de ello...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada