Las Puertas de Anubis: un comentari crític/Las Puertas de Anubis: un comentario crítico

Fa dos dies que me l’he acabat. Ha estat una experiència única. Cada llibre que llegeixes mereix i necessita el seu patró de valoració. No tots els llibres accepten una deconstrucció derridiana, o un estudi narratològic com el que faria Roland Barthes, però l’experiència lectora, que és sempre experiència estètica, ens ensenya que la poiesis pot no arribar al lector en els paràmetres que aquest està disposat a acceptar. És aleshores quan s’esdevé la desconnexió no desitjada entre el lector i l’autor. A vegades això succeeix simplement perquè el llibre és dolent, i l’experiència que es produeix és negativa, a vegades un llibre no és apreciat com a bell per un bon nombre de lectors, però sovint s’avança el seu temps – argumentalment, estilísticament…: hi ha múltiples maneres -. Aquest devia ser el cas de Las puertas de Anubis, un llibre amb un argument apassionant, amb una estructura narrativa summament envejable, però amb una imatgeria descriptiva que desentona, que s’allunya de la poètica de la novel·la Si aquesta fos una crítica elaborada a consciència, ara citaria fragments que il·lustressin aquesta descompensació entre estructura i imatgeria poètica, és a dir, entre narració i descripció. No ho faré. Si llegiu el llibre ja sabreu a què em refereixo. Tim Powers podria ser el renovador del gènere fantàstic, tal i com ho foren C.S. Lewis, el pare de bona part de la fantàstica actual, i Tolkien, l’altre renovador de la literatura d’aquest gènere.

Gaudireu de la novel·la si la llegiu? Se’ns dubte, però així com en llegir El Codi Da Vinci no espereu res més que una bona distracció, en llegir Las Puertas de Anubis espereu quelcom que després no es produeix, quelcom que us fa exclamar: Quina gran novel·la! però que mai us permetrà dir: Amb Tim Powers el fantàstic és una altra cosa, és el descobriment d’un nou territori dins el gènere narratiu. Molts, però, ens conformaríem amb seguir-li els passos.

Si us ho voleu passar bé, si no heu llegit fantasia – o si ja sou lectors del gènere -, si us agraden les aventures, en fi, si voleu gaudir com mai d’un llibre, agafeu aquest sense dubtar-ho, però si espereu trobar un nou Nobel de justícia, un rutilant Coetzee, dediqueu-vos a una altra cosa.

______________________________________________________________________

Hace dos días que me lo he acabado. Ha sido una experiencia única. Cada libro que lees merece y necesita su patrón de valoración. No todos los libros aceptan una deconstrucción derridiana, o un estudio narratológico como el que haria Roland Barthes, pero la experiencia lectora, que es siempre experiencia estética, nos enseña que la poiesis puede no llegar al lector en los parámetros que este está dispuesto a aceptar. Es entonces cuando se produce la desconexión no deseada entre el lector y el autor. A veces eso sucede simplemente porque el libro es malo, y la experiencia que se produce es negativa, a veces un libro no es apreciado como bello por un buen número de lectores, pero a menudo se avanza a su tiempo – argumentalmente, estilísticamente…: hay múltiples maneras -. Este debía de ser el caso de Las puertas de Anubis, un libro con un argumento apassionante, con una estructura narrativa sumamente envidiable, pero con una imaginería descriptiva que desentona, que se aleja de la poética de la novela. Si esta fuese una crítica elaborada a conciencia, ara citaría fragmentos que ilustrasen esta descompensación entre estructura e imaginería poética, es a decir, entre narración y descripción. No lo haré. Si leéis el libro ya sabréis a qué me refiero. Tim Powers podría ser el renovador del género fantástico, tal y como lo harían C.S. Lewis, el padre de buena parte de la fantástica actual, y Tolkien, el otro renovador de la literatura de este género.

¿Gozaréis de la novela si la leéis? Sin duda, pero así como al leer El Código Da Vinci no esperáis nada más que una buena distracción, en leer Las Puertas de Anubis esperáis algo que luego no se produce, algo que os hace exclamar: ¡Qué gran novela! pero que jamás os permitirá decir: Con Tim Powers el fantástico es otra cosa, es el descubrimento d’un nuevo territorio dentro del género narrativo. Muchos, no obstante, nos conformaríamos con seguir-le los pasos.

Si os lo queréis pasar bien, si no habéis leído fantasía – si ya sóis lectores del género -, si os gustan las aventuras, en fin, si queréis gozar como nunca de un libro, coged este sin dudarlo, pero si esperáis encontrar un nuevo Nobel de justicia, un rutilante Coetzee, dedicaos a una otra cosa.