Cada minut és una nova aurora en què conjurem el temps perquè ens obeeixi. A voltes no recordem què hi feiem allà on érem, sovint som en un lloc sense veure els nous sols que sorgeixen per a desvetllar-nos. Ens estimem a cada segon que passa, fins i tot en la borratxera més estúpida. Ens odiem, com si tot el que hem aportat a la creació no fos més que un error perpetu, i brindem perquè els déus se'ns enduguin. Si és que existeixen aquests déus. Més endavant provaré de definir-me, de parlar de coses trivials, d'amagar aquest odi que em repugna, aquest amor de què sóc fet que tant m'agrada. Fa anys escrivia: "Sóc d'amor". I era cert, com era certa l'afirmació quan Ramón Llull la va posar al Llibre d'amic e amat. Potser d'aquí un temps escriuré una altra cosa. Qui ho sap? De moment, aquí ho teniu.
Com en un desert sense temps, la desraó em conjura...
Benvinguts al Blog de Renee Vivien
__________________________________________________________
Cada minuto es una nueva aurora en la que conjuramos el tiempo para que nos obedezca. A veces no recordamos qué hacíamos allí dónde estábamos, a menudo nos hallamos en un sitio sin ver los nuevos soles que surgen para desvelarnos. Nos queremos a cada segundo que pasa, hasta en la borrachera más estúpida. Nos odiamos, como si todo lo que hemos aportado a la creación no fuera más que un error perpetuo, y brindamos para que los dioses se nos lleven. Si es que estos dioses existen. Más adelante intentaré definirme, hablar de trivialidades, esconder este odio que me repugna, este amor del que estoy hecho que tanto me gusta. Hace años escribía: "Soy de amor". I era cierto, como era cierta la afirmación cuando Ramón Llull la puso en su Llibre d'amic e amat. Quizá dentro de un tiempo escriba otra cosa. ¿Quién sabe? De momento, ahí lo tenéis.
Como en un desierto sin tiempo, la sinrazón me conjura...
Bienvenidos al Blog de Renee Vivien
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada